NOTA DE PREMSA
21 de març: DIA
MUNDIAL DE LES PERSONES
AMB SÍNDROME DE
DOWN
El proper dimecres 21 de març és
una data per realitzar un reconeixement
a les persones amb Síndrome de Down. No està malament que algú hagi pensat en
això, però està clar que quan es busca una data específica i
"obligada" per a aquest record, vol dir que normalment no ho fem, i
si no,
pensem en la quantitat de dies que han sorgit per posar-nos en
"alerta"
sobre diferents temes una mica oblidats i espinosos.
Una imatge, potser encara
per a moltes persones desconeguda, però que gràcies a l’Arnau, la Laia, la Carmen, l’Albert, el Xavier,
la Sonia... i molts d'altres, comença a ser habitual
en el nostre entorn. Joves que es formen, que treballen, amb iniciativa, amb
ganes de gaudir de la seva vida, de prendre decisions i de ser responsables.
Amb els suports que han rebut
dels professionals, la il·lusió de les seves famílies i l'esforç de cada una de
les persones amb Síndrome de Down, estan
trencant barreres i ens estan ensenyant com les seves capacitats passen
per davant de la seva discapacitat.
Des de ben petits han
d'esforçar-se per aconseguir moltes de les coses
que la resta de la població fem sense cap esforç, han de demostrar dia a dia
que són capaços d'aprendre, els demanem que siguin més simpàtics que la
resta... Potser sí, està bé que avui (21 de març) els reconeguem aquest esforç
que han de fer per ser en definitiva PERSONES.
Quantes coses fem al llarg del
dia que la majoria de les persones amb
Síndrome de Down poden fer com nosaltres?, quantes coses podrien fer com
nosaltres si els donem l'oportunitat?, quantes coses podrien fer si no
les féssim per ells?, quantes no en podran fer si posem barreres,
prejudicis, pors...?
Farà falta que posem el nostre
gra de sorra, perquè realment entre
tots podem aconseguir que siguin persones, ciutadans amb drets i deures.
Potser així aconseguirem que els
nens (futurs adults) sense discapacitat mirin al seu voltant amb altres ulls,
més tolerants i integradors, que els permetin
valorar positivament les diferències, viure la diversitat com a una oportunitat
de creixement i aprenentatge i construir una societat on tots tinguem el nostre
lloc.
Desde Down Espanya, Down Catalunya
i ANDI no volem deixar passar aquesta oportunitat per recordar que per aconseguir
tot això, és necessari que l'escola ordinària sigui també la seva escola, que
puguin trobar en ella resposta a totes les seves necessitats al llarg de tota
la seva escolarització; que és important, que els empresaris els puguin veure
com a un més dels seus empleats; que es necessita avançar en la regularització
de l'ocupació amb suport i que tots també estiguem disposats a aprendre d'ells.
La verdadera igualtat haurà
arribat per a les persones amb Síndrome de Down quan aquestes assoleixen la
seva plena ciutadania amb tot el que això comporta: drets, però també deures.
ANDI en nom de la
Coordinadora Down Catalunya