L’Arnau torna a somriure. Després de gairebé 3 anys separat de la seva rutina laboral per la pandèmia, un ERTO, la reconversió de l’empresa i, finalment, un acomiadament a l’empresa on duia 12 anys, torna a treballar.
Sabem que ho has passat malament aquella època. Ens pots explicar per què?
Em vaig sentir bastant malament, per no dir frustrat. És que hi portava 12 anys! En aquell temps vaig trobar a faltat, sobretot, els companys, però també el fet d’estar ocupat i actiu.
A finals de març vas començar a treballar a DeterOil. Com és aquesta nova experiència?
La meva feina actual consisteix a fer de comercial. He d’anar a visitar bars, restaurants i escoles amb fulls Informatius i explicar-los el projecte de l’empresa, que s’ocupa de la recollida d’olis de cuina pel seu reciclatge. M’han acollit molt bé; són molt amables, molt simpàtics, i s’agraeix que et tractin així quan comences en un lloc nou.
Per què és tan important per a tu treballar?
Treballar et fa estar actiu i és una cosa fonamental que s’ha de conservar. A mi em reforça la meva autonomia, perquè visc de forma independent.
Als teus 40 anys, tens ja un bon currículum: Sage Lògic, la Fundació Sid Moskita, la biblioteca Vapor Badia, lAjuntament de Sabadell… quin balanç fas de tots aquests anys?
El balanç és molt positiu. Com deia abans, la feina s’ha de conservar, i si és amb un contracte indefinit que t’aporti estabilitat, millor encara.
Tu tens importants dificultats visuals i auditives. Ets conscient del mèrit que té treballar amb aquests impediments afegits?
En sóc ben conscient. És veritat, perquè sóc molt curt de vista, i d’oïda, de vegades mig entenc les coses, però he lluitat, encara que m’hi vegi molt poc i encara que no entengui res, però ho he superat. I, és clar, això exigeix un sobreesforç.
Però no tot a la vida és treballar. Fa molts anys que vius de forma independent amb una companya de pis. És la teva situació ideal? Per què ho prefereixes a viure amb la teva família?
Sí, estic vivint amb la Sònia i ens avenim molt bé, ho fem tot entre els dos. Ho portem molt per la mà. Viure així també em referma en la meva autonomia, perquè s’ha de saber conviure “a les verdes i a les madures”. Això m’ho ha ensenyat un gran mestre, el meu pare.
Sabem que l’esport i la música són algunes de les teves aficions. Explica’ns-ho
Sí, feia natació, però l’he hagut de deixar perquè l’aigua de la piscina em perjudicava les oïdes. I fa molt temps que toco la flauta als Cracs d’Andi; hem tret ja dos discs i hem fet molts concerts arreu de Catalunya, Espanya i tot el món! Ara, el mestre Rafel Ribas m’està donant classes particulars.
Andi Sabadell és la teva segona casa?
Sí, i la Dolors Pallàs, la presidenta, és com si fos la meva segona mare. Però Andi es com si fos casa meva... Espera! No, com si fos, no... és que ho és!
Suports