La Mireia té 44 anys, però no sembla, tant pel seu físic com pel seu caràcter juvenil. Fa 7 anys que va començar a fer pràctiques a la Residència La Font 1 de Sabadell com a ajudant de geriatria i de seguida la van contractar.
• Mireia, quines tasques fas a la residència?
Doncs dono de menjar als avis, recullo les taules, escombro, penjo el menú...
• I en quina t’hi sents més a gust?
M’agrada molt penjar el menú, perquè així sé què hi haurà per dinar...
• Però si tu no hi menges, a la residència...
(Amb un riure entremaliat) Ja ho sé, però igualment m’agrada saber-ho!
• Va, posem-nos seriosos. Com és la teva relació amb els residents?
Molt bona! De vegades parlem...
• I agraeixen la teva feina i companyia?
Sí, perquè sempre estic rient
• I amb els teus companys i companyes?
També m’hi porto molt bé. Sempre m’ajuden quan tinc algun dubte.
Abans que li sortís l’oportunitat a la residència, la Mireia va estar fent una altra feina, amb jornades molt llargues i amb un ambient que la feia posar molt nerviosa.
• Què recordes d’aquella etapa?
No hi estava a gust, perquè hi havien baralles i crits
• I aquí, l’ambient és molt diferent, no?
Allà tenia els nervis de punta i em queien els cabells, i aquí no estic nerviosa, estic tranquil·la
• Quines diries que són les teves millors competències laborals?
Crec que treballo bé... soc agradable, simpàtica... i ric...(i es peta de riure).
• I algun cop t’has plantejat per què treballes? Només per guanyar diners?
Sí, per guanyar diners que em serveixin per a fer viatges. I també per estar activa.
• Tinc entès que també fas voluntariat...Per què?
Si, al VolA (Voluntariat d’Andi). Perquè m’agrada molt ajudar la gent.
• I a Andi estàs apuntada a moltes activitats, no?
Faig dansa, teatre, vaig al reActiva’t, al grup d’autogestors i també faig tutoria amb la Rosa Maria
• I per acabar: hi ha alguna cosa que et faci molta il·lusió i que esperes fer realitat algun dia?
Sí, anar a Madrid a veure el Rey León, perquè la meva germana va anar-hi, però jo encara no.