Xantal Montsec: “la música és com una teràpia per a mi”

La Xantal té 43 anys. Des de ben petita ha estudiat música i domina tres instruments: l’acordió, el piano i la gralla, i la seva faceta creativa s’extén a l’escriptura i la pintura. Ha format part de la família d’Andi Sabadell de manera intermitent i ara mateix participa en el reActiva’t i en el grup d’Ens rep a la seva habitació, on acostuma a assajar.

• Xantal, saps d‘on et venen les teves dots artístiques?

Tinc una germana més gran que jo que és professora de música, i les seves filles i el seu marit, també. I el meu germà toca l’harmònica i la guitarra.

• Has rebut formació? Quina?

Des dels 7 anys en vaig cursar 10 de piano, 4 de gralla i 8 d’acordió.

• Amb quin instrument t’hi sents més còmoda i per què?

Amb l’acordió. No sé per què, però m’agrada molt tocar-ne els botons...

• Quins tipus de música t’agraden?

Ui, els més complicats de tocar: les sardanes, les havaneres, cançons populars i també cançons una mica “paxangueres”.

• Què és la música per a tu?

És com una teràpia. Quan estic angoixada o tinc por, em poso a tocar i em canvia la ment. Com que m’he de concentrar en el que toco, deixo de pensar en altres coses.

• Fas actuacions en públic?

Sí, durant 8 anys he actuat en teatres, en exposicions de pintura, en presentacions de llibres, en residències d’avis, centres culturals...

• Com et sents dalt de l’escenari?

M’impressionen els aplaudiments en un primer moment, i després m’emocionen.

• Crec que també fas mandales. D’on et ve aquesta afició?

Pintar m’ha agradat sempre, però no només faig mandales; també pinto paisatges, patrons... Pinto de tot.

• Vols expressar alguna cosa amb els mandales o simplement t’agraden estèticament?

M’agraden i per a mi simbolitzen senzillesa i estimació per a tothom.