La Laia té la casa decorada amb fotografies dels Cracs d’Andi. Al menjador destaca la presència d’un teclat, i quan li preguntem quins altres instruments toca, treu un tabal de dins l’armari i una flauta de l’interior d’una motxilla.
A més del teclat i el tabal, toco 3 flautes (la contralt, la soprano i la sopranino). Alguna vegada, fa molt de temps, havia tocat el djembé.
De petita, a més de tocar el teclat, estava en una colla de Sant Llorenç Savall amb el tabal. Vaig tocar una mica la flauta a l’institut i després vaig anar a una escola de música. I arrel d’això vaig acabar tocant cançons de Sau a La Faràndula.
Estudiar a casa ja suposa un repte, per poder, després, anar a l’assaig i comprovar que t’has après la cançó.
Em sento a gust, tinc una adrenalina per dintre que no me l’acabo. Em sento a gust tocant i cantant els trossos que no toco la flauta. A banda d’això, ballo una miqueta i intento que hi hagi una miqueta més de “chicha” en els concerts dels Cracs.
Una amiga de Barcelona ens va dir: sou uns cracs! I després, en un concert del Pep Sala vam decidir formar el grup ara fa 20 anys.
De vegades, als assajos estem una mica nerviosos, però després se’ns passa. I en els concerts ho donem tot. M’agrada actuar davant de tanta gent, perquè així veuen que en som capaços.
Sí, jo estava al concert amb la meva mare, i quan se’l van endur, vaig plorar molt. Després vaig cantar una cançó de “Els Pirates” per no acabar tan trista. A més de ser un dels meus amics, en Carles també va ser el meu ídol.
Doncs mira, ho tinc clar: cantar i tocar el teclat alhora, i sortir en algun dels concerts tocant el teclat. Ho estic practicant...